Entrevista amb Silvia Casola sobre el Pla Bolonya
Entrevista a Sílvia Casola, falduda, militant del Sindicat Estudiants en Acció i estudiant de Sociologia a la UB, i membre de junta de la seva facultat
Font: Estudiants en Acció, més info sobre el Pla Bolonya aquí
1. Defineix l’EEES en dues línies
Podríem dir que l’EEES és alhora un procés que obre les portes d’una, més que necessària, reforma de les Universitats i de la manera d’ensenyar, però que no s’ha sabut gestionar des de el govern espanyol. No s’ha aprofitat per solucionar les mancances estructurals que venim patint fa molts anys, entre d’altres, el sistema de beques.
2. Quins són els principals canvis que portarà Bolonya?
L’EEES portarà molts canvis (alguns bons i altres dolents), però per mi el més important, és el canvi en el sistema d’avaluació.
L’avaluació continuada pot ser una bona manera d’aprendre, pràctica i útil, però s’ha de fer be. Si es vol seguir un tipus d’avaluació com aquest d’una banda, els alumnes necessitem tenir el temps suficient, que en molts casos significa deixar les feines o buscar feines que suposin menys hores (i també menys ingressos). D’altra banda, les classes han d’estar menys massificades, perquè sinó el professorat es pot trobar amb dificultats per avaluar constantment l’alumnat, i es poden derivar situacions on l’alumne és veu amb una càrrega de feina excessiva, que després el professor no té temps de mirar com es correspon. Són situacions que és poden donar, si no és sap gestionar l’avaluació continuada.
3. Quin ha estat el procés per a l’elaboració del nou grau?
En general inadequat ja que s’ha fet amb poc temps i sense tenir en compte a tots els actors. Les presses no són mai bones quan s’han de fer coses tant importants i necessàries, com és el canvi del sistema educatiu.
Anem pas per pas: a l’estat espanyol, no és fins el 2007 en que es decideixen les línies generals de com ha de ser aquests graus (quan la declaració de Bolonya es firma l’any 1999) i aquesta decisió es pren per Reial Decret (que estableix, entre d’altres coses, que el grau ha de durar quatre anys). És aleshores quan comencen els problemes ja que, totes els universitat han d’estar adaptades antes del 2010, el que els deixa un marge per preparar-ho tot de sols 3 anys.
En aquest punt, és on les Universitats demanen a cada facultat l’elaboració dels nous graus, i aquestes als respectius consells d’estudis que creen les comissions encarregades de fer una primera proposta de grau. Un cop aquesta proposta està acabada, es crea una segona comissió (més àmplia, on hi participen alumnes i agents externs de la facultat), que és l’encarregada d’aprovar aquesta proposta per poder-la enviar a l’ANECA (organisme que depèn de l’estat espanyol).
Si l’ANECA decideix que el grau no és adequat, s’ha de tornar a repetir el procés anterior, si decideix que l’aprova aquest torna a les universitats i en aquest punt és on cada departament redacta el pla d’estudis. El conjunt dels plans d’estudis que formen part del grau s’han d’aprovar pel consell d’estudis. L’últim pas és l’aprovació del grau pel consell e govern de cada facultat.
4. Creus que els i les estudiants han pogut participar fàcilment d’aquest procés?
No. Als estudiants sols se’ns ha deixat participar en una petita part del procés, quan bona part del grau ja està decidit. L’error ha estat no incorporar estudiants des de el principi del procés quan es van crear les comissions que van elaborar els graus.
5. Creus que el nou grau està devaluat respecte a la llicenciatura?
Si, i amb un tema essencial com és l’especialització. Amb els nous graus, es redueix el marge de l’alumnat per decidir quines assignatures vol fer (el número de crèdits optatius es redueix molt), per tant al final del grau un alumne no haurà pogut provar quines són les diferents línies o opcions que pot escollir dins de cada carrera.
6.Que els diries a aquells que defensen que la Universitat es mercantilitza amb els nous graus?
Be, jo no ho diria exactament així, però si que hi ha un perill (que no el causa l’EEES) com és, que la manca de fiançament de les nostres universitats, obri les portes a l’entrada de capital privat a les universitats públiques a canvi de certs poders. I un segon perill derivat del primer és, que si mirem l’educació des d’una visió mercantilista, podem patir el perill de que aquelles carreres amb menys alumnes, o que siguin menys “rendibles”, es prengui la decisió que es millor que desapareguin en algunes universitats... però com hem comentat abans tot això és un tema a part de l’EES, tot i que també l’hem de tenir present.
7. Creus que serà més fàcil fer un Erasmus, amb la nova titulació?
Més fàcil, no ho se. Almenys esperem que hi hagi menys problemes alhora de convalidar les matèries ja que actualment, en alguns casos, hi ha molts de problemes. El que també cal amb els programes d’intercanvi és assegurar que els estudiants, tant els que marxen, com els que venen, siguin conscients del lloc que visiten i quines són les característiques d’aquest, així ens estalviem sorpreses. Un bon exemple és el que ens passa a Catalunya amb els estudiants d’Erasmus que venen i no saben que fem les classes en català...
8. Hi haurà un canvi en la manera d'impartir les classes ?
Sincerament… m’agradaria, però no crec. En principi un dels fets positius derivats de l’EEES, és el canvi en la relació professor-almumne. Cal establir una relació en que el professor conegui els seus alumnes i les seves necessitats educatives i que pugui adaptar-se a les necessitats de cada un. D’aquesta manera es respecta el ritme de cada alumne i a aquest, li és més fàcil aprendre. Amb l’EEES no té sentit fer classes amb 100 alumnes.
Font: Estudiants en Acció, més info sobre el Pla Bolonya aquí
1. Defineix l’EEES en dues línies
Podríem dir que l’EEES és alhora un procés que obre les portes d’una, més que necessària, reforma de les Universitats i de la manera d’ensenyar, però que no s’ha sabut gestionar des de el govern espanyol. No s’ha aprofitat per solucionar les mancances estructurals que venim patint fa molts anys, entre d’altres, el sistema de beques.
2. Quins són els principals canvis que portarà Bolonya?
L’EEES portarà molts canvis (alguns bons i altres dolents), però per mi el més important, és el canvi en el sistema d’avaluació.
L’avaluació continuada pot ser una bona manera d’aprendre, pràctica i útil, però s’ha de fer be. Si es vol seguir un tipus d’avaluació com aquest d’una banda, els alumnes necessitem tenir el temps suficient, que en molts casos significa deixar les feines o buscar feines que suposin menys hores (i també menys ingressos). D’altra banda, les classes han d’estar menys massificades, perquè sinó el professorat es pot trobar amb dificultats per avaluar constantment l’alumnat, i es poden derivar situacions on l’alumne és veu amb una càrrega de feina excessiva, que després el professor no té temps de mirar com es correspon. Són situacions que és poden donar, si no és sap gestionar l’avaluació continuada.
3. Quin ha estat el procés per a l’elaboració del nou grau?
En general inadequat ja que s’ha fet amb poc temps i sense tenir en compte a tots els actors. Les presses no són mai bones quan s’han de fer coses tant importants i necessàries, com és el canvi del sistema educatiu.
Anem pas per pas: a l’estat espanyol, no és fins el 2007 en que es decideixen les línies generals de com ha de ser aquests graus (quan la declaració de Bolonya es firma l’any 1999) i aquesta decisió es pren per Reial Decret (que estableix, entre d’altres coses, que el grau ha de durar quatre anys). És aleshores quan comencen els problemes ja que, totes els universitat han d’estar adaptades antes del 2010, el que els deixa un marge per preparar-ho tot de sols 3 anys.
En aquest punt, és on les Universitats demanen a cada facultat l’elaboració dels nous graus, i aquestes als respectius consells d’estudis que creen les comissions encarregades de fer una primera proposta de grau. Un cop aquesta proposta està acabada, es crea una segona comissió (més àmplia, on hi participen alumnes i agents externs de la facultat), que és l’encarregada d’aprovar aquesta proposta per poder-la enviar a l’ANECA (organisme que depèn de l’estat espanyol).
Si l’ANECA decideix que el grau no és adequat, s’ha de tornar a repetir el procés anterior, si decideix que l’aprova aquest torna a les universitats i en aquest punt és on cada departament redacta el pla d’estudis. El conjunt dels plans d’estudis que formen part del grau s’han d’aprovar pel consell d’estudis. L’últim pas és l’aprovació del grau pel consell e govern de cada facultat.
4. Creus que els i les estudiants han pogut participar fàcilment d’aquest procés?
No. Als estudiants sols se’ns ha deixat participar en una petita part del procés, quan bona part del grau ja està decidit. L’error ha estat no incorporar estudiants des de el principi del procés quan es van crear les comissions que van elaborar els graus.
5. Creus que el nou grau està devaluat respecte a la llicenciatura?
Si, i amb un tema essencial com és l’especialització. Amb els nous graus, es redueix el marge de l’alumnat per decidir quines assignatures vol fer (el número de crèdits optatius es redueix molt), per tant al final del grau un alumne no haurà pogut provar quines són les diferents línies o opcions que pot escollir dins de cada carrera.
6.Que els diries a aquells que defensen que la Universitat es mercantilitza amb els nous graus?
Be, jo no ho diria exactament així, però si que hi ha un perill (que no el causa l’EEES) com és, que la manca de fiançament de les nostres universitats, obri les portes a l’entrada de capital privat a les universitats públiques a canvi de certs poders. I un segon perill derivat del primer és, que si mirem l’educació des d’una visió mercantilista, podem patir el perill de que aquelles carreres amb menys alumnes, o que siguin menys “rendibles”, es prengui la decisió que es millor que desapareguin en algunes universitats... però com hem comentat abans tot això és un tema a part de l’EES, tot i que també l’hem de tenir present.
7. Creus que serà més fàcil fer un Erasmus, amb la nova titulació?
Més fàcil, no ho se. Almenys esperem que hi hagi menys problemes alhora de convalidar les matèries ja que actualment, en alguns casos, hi ha molts de problemes. El que també cal amb els programes d’intercanvi és assegurar que els estudiants, tant els que marxen, com els que venen, siguin conscients del lloc que visiten i quines són les característiques d’aquest, així ens estalviem sorpreses. Un bon exemple és el que ens passa a Catalunya amb els estudiants d’Erasmus que venen i no saben que fem les classes en català...
8. Hi haurà un canvi en la manera d'impartir les classes ?
Sincerament… m’agradaria, però no crec. En principi un dels fets positius derivats de l’EEES, és el canvi en la relació professor-almumne. Cal establir una relació en que el professor conegui els seus alumnes i les seves necessitats educatives i que pugui adaptar-se a les necessitats de cada un. D’aquesta manera es respecta el ritme de cada alumne i a aquest, li és més fàcil aprendre. Amb l’EEES no té sentit fer classes amb 100 alumnes.
Entrades
