Barrera, Rigol, Pujol i Maragall

Aquests dies, quan s'acosta la tant esperada sentència del Tribunal Constitucional referent a l'Estatut, creixen els rumors sobre quina serà la reacció de la classe política catalana, quan aquesta frega uns nivells de mediocritat mai vistos fins ara.

Sembla ser que el Tribunal Constitucional, que és com un Big Brother, amb dos grups; els dolents (progressistes) i els més dolents encara (els conservadors), i que destaquen pel misteri que desperten en estar anys i panys en decidir coses. De fet han estat tres anys per dir que pensen del nou Estatut de (part de) Catalunya. Un text que ja és penós de per si, de fet no ens va fer falta a ningú d'Espanya per a que el text sigui mediocre, això ja ho vam fer a casa, en aquest pèssim esperit que tenim de superació i autoestima. Ara, sembla ser, que a sobre aquestes ments privilegiades, d'una joventut eterna i d'una vitalitat extrema; els del Tribunal, li passaran una mica més les estisores, ja no ve d'aquí la veritat.

L'AVUI d'avui publica en portada la intenció d'Òmnium Cultural de donar una resposta unitària davant la sentència sobre l'Estatut. en el mateix article s'expressa el desig de comptar amb la presència dels Molt Honorables Presidents; Heribert Barrera, Joan Rigol, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, per encapçalar la marxa, que d'altra banda van fer poca cosa en el seu dia, és a dir, hagueren pogut aprofitar quan estaven al capdavant per donar un gir, però bé, el que compta ara és la intenció.
De fet el President Margall, dilluns ja va deixar caure aquesta possibilitat en un article al mateix diari.
En principi aquestes "velles glòries" de la política (en el més sincer i bo sentit de la paraula), haurien de ser presents en un acte simbòlic, donant suport a la classe política "titular" per dir-ho d'alguna manera, però davant el "passotisme" d'aquests últims, els reservistes, tenen que convertir-se amb el cavall de batalla, realment penós. Ni així, crec que reaccionaran, és com si la gent visques a la lluna.

Sigui com sigui, crec en una reacció unitària, des de les entitats, des de la societat civil, i que s'hi sumi qui vulgui, i qui no, que es quedi a casa, però tinc la sensació de que falta molt poc per a que més d'un quedi retratat per a la resta de la seva carrera.

Heribert Barrera

Sembla que últimament i arrel de la publicació del llibre Toc d'Alerta (converses de Salvador Cot amb els presidents Pujol i Barrera), aquest últim està trobant una part del reconeixement que la seua figura mereix.
Avui el diari digital català El Singular Digital publica una entrevista del seu director a l'ex-president del Parlament.
La podeu llegir integrament aquí, però si no teniu temps us deixo un recull de les frases més significatives que ens regala amb els seus 92 anys d'experiència:

Tots els mecanismes de la política millorarien molt si existís una nova llei electoral en què hi hagués una relació més directa entre elector i elegit

modificar una llei electoral és sempre difícil, perquè demana d’una majoria parlamentària que ha estat obtinguda amb una llei vella i que per tant té tendència a pensar que qualsevol canvi només pot fer que perjudicar-la

Els qui ho tenen més difícil amb la incorporació de votants de la nova immigració són els partits catalanistes [...] el català els és en molts casos una sorpresa i en la majoria dels casos els representa un problema.

Al president Pujol li han dit darrerament xenòfob, però en fi, està encara lluny que li diguin el que em van deixar a mi fa uns quants anys [...] La paraula xenòfob i racista s’utilitzen amb especial frivolitat.

Tothom té molt de compte de no dir res que no sigui políticament correcte. Llavors molta gent veu coses com aquesta però no s’atreveix a dir-ho perquè té por que també a ells l’acusin. En aquest aspecte estem en un clima de coacció moral terrible

Hi ha un sector de la nova generació que ja no es deixa intimidar per la coacció de la minoria progre i comença a veure-hi més clar.

Com en totes les coses, rarament hi ha res que només tingui conseqüències negatives. Per tant, hi ha conseqüències negatives i positives respecte del que fa l’actual Esquerra. I per tant, podria ser que l’actitud d’ERC pugui tenir aquesta conseqüència positiva, cosa que no vol dir que en el seu conjunt el balanç sigui positiu.

Ràpida repassada a temes de rabiosa actualitat i sense pèls a la llengua, tal i com correspon a una figura a qui la suma de realisme i edat li fan ser pessimista sobre el futur del nostre poble. Ens correspon a natros continuar la seua feina i aconseguir allò pel qual ha treballat durant gairebé un segle.