Ulldecona celebra els 200 militants d’esquerra a la comarca i homenatja a una històrica republicana

L’Ermita de la Pietat d’Ulldecona ha estat el marc de celebració de la festa del militant número 200 a la comarca del Montsià.
En total s’han donat 12 carnets per celebrar aquesta fita, un d’ells ha estat donat a Montserra Ferré, viuda de l’històric republicà Ignasi Forcadell.

En la trobada han participat més de 100 persones d’arreu de la comarca. La jornada ha començat a les 12 del matí amb visites guiades al Centre d’Interpretació d’Art Rupestres i als Abrics, desprès han començat els parlaments, a càrrec de Carles González, President de la comarcal del Montsià, Josep Rodrigo, de la secció local d’Ulldecona, Josep Mª Sáez i Sònia Tomàs, candidats a les eleccions europees, i ha tancat l’acte Lluís Salvadó, secretari d’organització de la Federació de l’Ebre.

Durant la seva intervenció, Josep Rodrigo, ha fet un emotiu homenatge a

“tota la gent que ha sumat esforços durant anys, a tots els que han picat pedra, als que han construït les bases, bases que ens han permès governar, avançar i créixer”

A banda, el regidor de l’Ajuntament d’Ulldecona, ha estès la mà a tota la gent d’Ulldecona allí present;

“per col•laborar, en els propers mesos, ja que hi haurà anuncis importants que marcaran el nostre futur”

La intervenció, que podeu llegir aquí, ha acabat amb un record a Ignasi Forcadell, un històric republicà d’Ulldecona que ens va deixar poc desprès de les eleccions municipals del 2006;

“Una vegada vaig conèixer a un republicà faldut, que tenia un somni, ell es deia Ignasi Forcadell, el seu somni Catalunya, retornem-li el somni tots plegats”

Desprès de totes les intervencions s’han donat aquests 12 carnets, amb la presència dels membres de l’executiva comarcal allí presents, entre les quals Celi Subirats.


Desprès del dinar ha estat el moment d’entregar la placa commemorativa a Montserrat Ferré, viuda d’Ignasi Forcadell, d’aquesta manera acabava un acte emotiu a l’hora que replet de reptes per al futur.

Tret de sortida a la temporada turística 2009

La regidoria de Turisme d’Ulldecona dóna el tret de sortida a la nova temporada turística.

Aquest mateix divendres, l’Alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura, i el regidor de Turisme, Josep Rodrigo, han aprofitat aquesta data clau per presentar les millores en els actius turístics que seran la novetat del 2009.

Per una banda, la important millora dels accessos a l’Abric I d’Ermites, que rep el gruix de les visites guiades a les pintures rupestres. Aquesta important obra que ha acabat fa poques setmanes permetrà realitzar visites guiades amb seguretat i comoditat, a part de poder agilitzar el pas de les persones i poder assumir visites de grups més nombrosos.
Josep Rodrigo ha assegurat que aquestes millores eren molt necessàries, i que tindran resultats immediats en aquesta campanya turística 2009.

Per altra banda també s’han presentat els nous materials didàctics per a escolars. Es tracta de dos quaderns que complementaran la visita al Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre. Aquest material té com a objectiu principal apropar el patrimoni d’Ulldecona als més joves, i conscienciar-los de la riquesa cultural del nostre poble.

El govern municipal té un ferm compromís en apropar el patrimoni a la gent del poble, i ja s’han programat un seguit d’accions adreçades als centres educatius i en general a tota la ciutadania per tal d’aconseguir-ho.

Heribert Barrera

Sembla que últimament i arrel de la publicació del llibre Toc d'Alerta (converses de Salvador Cot amb els presidents Pujol i Barrera), aquest últim està trobant una part del reconeixement que la seua figura mereix.
Avui el diari digital català El Singular Digital publica una entrevista del seu director a l'ex-president del Parlament.
La podeu llegir integrament aquí, però si no teniu temps us deixo un recull de les frases més significatives que ens regala amb els seus 92 anys d'experiència:

Tots els mecanismes de la política millorarien molt si existís una nova llei electoral en què hi hagués una relació més directa entre elector i elegit

modificar una llei electoral és sempre difícil, perquè demana d’una majoria parlamentària que ha estat obtinguda amb una llei vella i que per tant té tendència a pensar que qualsevol canvi només pot fer que perjudicar-la

Els qui ho tenen més difícil amb la incorporació de votants de la nova immigració són els partits catalanistes [...] el català els és en molts casos una sorpresa i en la majoria dels casos els representa un problema.

Al president Pujol li han dit darrerament xenòfob, però en fi, està encara lluny que li diguin el que em van deixar a mi fa uns quants anys [...] La paraula xenòfob i racista s’utilitzen amb especial frivolitat.

Tothom té molt de compte de no dir res que no sigui políticament correcte. Llavors molta gent veu coses com aquesta però no s’atreveix a dir-ho perquè té por que també a ells l’acusin. En aquest aspecte estem en un clima de coacció moral terrible

Hi ha un sector de la nova generació que ja no es deixa intimidar per la coacció de la minoria progre i comença a veure-hi més clar.

Com en totes les coses, rarament hi ha res que només tingui conseqüències negatives. Per tant, hi ha conseqüències negatives i positives respecte del que fa l’actual Esquerra. I per tant, podria ser que l’actitud d’ERC pugui tenir aquesta conseqüència positiva, cosa que no vol dir que en el seu conjunt el balanç sigui positiu.

Ràpida repassada a temes de rabiosa actualitat i sense pèls a la llengua, tal i com correspon a una figura a qui la suma de realisme i edat li fan ser pessimista sobre el futur del nostre poble. Ens correspon a natros continuar la seua feina i aconseguir allò pel qual ha treballat durant gairebé un segle.

Nova executiva regional amb Josep Rodrigo a la secretaria d’Imatge

Aquest cap de setmana es va celebrar a Amposta, el 5è Congrés Regional de l’Ebre, en el qual es va ratificar la única candidatura presentada, encapçalada per Gervasi Aspa.
En aquesta ocasió el canvi generacional de la nova executiva ha donat pas a la incorporació de Josep Rodrigo, regidor de l’Ajuntament d’Ulldecona, a formar-ne part, al capdavant de la secretaria d’Imatge.
Aquests son els altres membres de l’executiva que es posarà en funcionament aquest mateix mes de juliol, per començar a treballar amb els objectius proposats en aquest congrés.

Gervasi Aspa (Deltebre), President
Pere Muñoz (Flix), vicepresident i Secretaria Parlamentària
Lluís Salvadó (la Ràpita), Secretaria d’Organització
Jordi Gaseni (l’Ametlla de Mar), Secretari de Política Municipal
Jesús Auré (Amposta), Secretaria d’Acció Política
Sònia Tomàs (Amposta), Secretaria de Finances
Josep Rodrigo (Ulldecona), Secretaria d’Imatge
Mireia Consarnau (Tortosa), Secretaria de Comunicació
Montse Viña (Móra la Nova), Secretaria de la Dona
Ruben Alegria (Xerta), Secretaria de Formació
Josep Gil (Alcanar), vocal
Rebeca Maymi (l’Aldea), vocal
Josep Llop (Corbera d’Ebre), vocal
Xavier Liviano (Móra d’Ebre), vocal

Llum al final del túnel

Després de gairebé tres segles d'ombra, sembla que estem començant a veure la llum. Encara és un petit raig, una suau claror, però poc a poc va creixent i si caminem junts i amb decisió cap a ella per fi trobarem la sortida.
Aquesta setmana s'han publicat els resultats d'un estudi de la UOC que revela que la majoria social prefereix que les administracions catalanes recaptin tots els impostos i que votaria a favor en un referèndum per la independència. Els dependentistes són minoria i si som capaços d'explicar els beneficis, en tots els nivells, que generaria la independència, ben aviat seran residuals.
Dintre de la xarxa sobiranista es respira més optimisme de l'habitual (res a veure amb la Catalunya Optimista) i com a exemple ús poso un enllaç al bloc de Xavier Mir, concretament a un apunt del qual enganxo un parell de paràgrafs que van en la línia del que he exposat abans:

El proper 9 de juny farà dos mesos que Zapatero va tornar a fer una promesa (li costa molt poc fer-les però mol més complir-les): publicar les balances fiscals abans de dos mesos. La qüestió no és el finançament. Dos mesos més i ens plantem al 9 d'agost, i Solbes ja comença a preparar-nos perquè ens ho prenguem amb calma. Més calma. Sempre més calma. La qüestió no és la sentència del TC, que segurament serà prou interpretativa per evitar una estrebada i una crisi institucional que no convé a l'Estat perquè podria accelerar el procés de secessió. Totes aquestes qüestions acabaran saltant de l'agenda per a o per b, com al seu dia va passar a la història l'aprovació d'un nou Estatut que era l'únic entrebanc abans d'albirar la darrera opció. Efectivament, la qüestió política de fons, la que s'intenta continuar amagant però cada dia es fa més difícil, és la sobirania.
“Qui diu que els somnis no es fan realitat?” M'ha agradat molt llegir això i fins m'he emocionat una mica perquè segurament és simptomàtic del moment històric que estem vivint els qui volem que aquest país tingui un estat propi i que hem vist lluitar els altres per aquest mateix motiu durant generacions. Ja no és un somni. Ara és un projecte. Ho és en el sentit d'herència cultural, i sempre ha estat així; però ara, a més, ho és en el sentit estrictament polític. Alerta de no caure en el parany de frases com “seria molt bonic però com a molt ho veuran els nostres néts”. Hi ha projecte i és l'hora de considerar-lo fredament. Que no ens passi com aquell que s'ha acostumat a estar lligat i quan l'alliberen creu que hi ha trampa, que és mentida. Tinguem el cap fred i bastim el projecte. Em sento privilegiat de pertànyer a la generació que finalment, després de tres segles, aconseguirà que aquest país recuperi la sobirania començant pel Principat. I crec que aquest és un projecte de país tan engrescador que per força ha de generar simpaties entre persones que fins ara s'han sentit tan catalanes com espanyoles o fins i tot més espanyoles que catalanes. És molt més engrescador construir un estat nou que no pas aferrar-se a la sacrosanta unitat d'un altre que s'ha mantingut a força de dictadures. Visca la democràcia i visca la ciutadania que se sent mestressa del seu futur polític.

Vinga, a treballar pel país que aviat podrem recollir els fruits.