El Mapa de les Festes Quinquennals 2009. Actes destacats

Fent clic a cada icona podràs veure més detalls de cada acte


Mostra Actes destacats Quinquennals '09 en un mapa més gran

Barrera, Rigol, Pujol i Maragall

Aquests dies, quan s'acosta la tant esperada sentència del Tribunal Constitucional referent a l'Estatut, creixen els rumors sobre quina serà la reacció de la classe política catalana, quan aquesta frega uns nivells de mediocritat mai vistos fins ara.

Sembla ser que el Tribunal Constitucional, que és com un Big Brother, amb dos grups; els dolents (progressistes) i els més dolents encara (els conservadors), i que destaquen pel misteri que desperten en estar anys i panys en decidir coses. De fet han estat tres anys per dir que pensen del nou Estatut de (part de) Catalunya. Un text que ja és penós de per si, de fet no ens va fer falta a ningú d'Espanya per a que el text sigui mediocre, això ja ho vam fer a casa, en aquest pèssim esperit que tenim de superació i autoestima. Ara, sembla ser, que a sobre aquestes ments privilegiades, d'una joventut eterna i d'una vitalitat extrema; els del Tribunal, li passaran una mica més les estisores, ja no ve d'aquí la veritat.

L'AVUI d'avui publica en portada la intenció d'Òmnium Cultural de donar una resposta unitària davant la sentència sobre l'Estatut. en el mateix article s'expressa el desig de comptar amb la presència dels Molt Honorables Presidents; Heribert Barrera, Joan Rigol, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, per encapçalar la marxa, que d'altra banda van fer poca cosa en el seu dia, és a dir, hagueren pogut aprofitar quan estaven al capdavant per donar un gir, però bé, el que compta ara és la intenció.
De fet el President Margall, dilluns ja va deixar caure aquesta possibilitat en un article al mateix diari.
En principi aquestes "velles glòries" de la política (en el més sincer i bo sentit de la paraula), haurien de ser presents en un acte simbòlic, donant suport a la classe política "titular" per dir-ho d'alguna manera, però davant el "passotisme" d'aquests últims, els reservistes, tenen que convertir-se amb el cavall de batalla, realment penós. Ni així, crec que reaccionaran, és com si la gent visques a la lluna.

Sigui com sigui, crec en una reacció unitària, des de les entitats, des de la societat civil, i que s'hi sumi qui vulgui, i qui no, que es quedi a casa, però tinc la sensació de que falta molt poc per a que més d'un quedi retratat per a la resta de la seva carrera.