Catalunya cabrejada
M’ha fet gràcia (per no plorar), una frase de la ministra Álvarez: A Catalunya “hi ha milers de situacions diferents per les quals els catalans poden estar cabrejats” Molt bé ministra, desprès a Espanya encara no entenen que alguns dels que aquí vivim volem “tocar el dos” a corre cuita.
Però un altra frase del mateix personatge m’ha enamorat per complet, desprès de dir... "no és agradable" sentir com tots els grups polítics, excepte el PSOE, han criticat la seva actuació i han demanat la seva dimissió per la seva gestió de la crisi” , i jo dic... que esperava un ram de flors? S’atreveix a dir... "Hauria preferit que haguessin dit que que bé que ho estava fent" i ho remata dient; “aquesta nit ha dormit "exactament igual que els dies anteriors", perquè ella sap el que està "fent". Fent que? ... ah si! Dormir!
Com veieu a la ministra el problema de que milers de persones hagin hagut de canviar els seus hàbits, per anar al treball, al metge, a l’escola, etc. No li treu el son.
Jo admeto que una obra d’aquestes dimensions no es fa amb dos dies, i que ningú té la vareta màgica per fer i desfer, però d’aquí, a que sobre es sentin orgullosos del que estan fent, o millor dit DEL QUE NO ESTAN FENT, hi ha un bon tros.
A mi personalment que dimiteixi o no, m’és ben bé igual, de fet, com diuen els veïns “a rei muerto rei puesto” i s’ha demostrat que els ministres espanyols tampoc són famosos per la seva brillant carrera, sinó que allò sembla més “la Siberia” per als polítics que no un altra cosa.
El problema és greu, i irreparable, per això encara no entenc com, Duran i Lleida, en les seves ànsies de ser ministre, digui que Catalunya hauria de portar la cartera de Foment És un suïcida? Per a que ho vol? Per veure com Valladolid estrena AVE, i el seu país, Catalunya, no hi hagi ningú que en posi una al lloc?
Sincerament, hem arribat a un punt sense retorn, només hi ha una sortida, i és que puguem decidir les nostres inversions, és cert, que fent-ho així no solucionarem l’AVE, sinó que això serà una herència des de Madrid, com tantes d’altres, però a la llarga ens ajudaria a decidir millor, quines són les inversions que necessitem, com les gestionem, i com les controlem.
Senyora Ministra, pot o no tenir la culpa d’aquest desgavell, però almenys, tingui prou dignitat i callar una miqueta, i no soltar bajanades com aquesta, que l’únic que aconsegueix és “un distanciament cada cop més gran entre Catalunya i Espanya” que predica el profeta i col·lega seu.