Manifest diada 11 de setembre de 2007
Catalunya, indubtablement una nació, de llarga història, que aplega en el seu si gents vingudes i nouvingudes, oberta als canvis, societat avançada, culta i pròspera, de paisatge ric, aigua, terra fèrtil... però de denegat reconeixement com a tal.
Una nació sense estat, ocupada amb el més cruels dels setges per aquells qui no respecten la vida humana, les seves llibertats, ni les individuals ni les col·lectives, els silenciadors de les veus, els torturadors de la consciència, els assassins de la dignitat.
Avui, 11 de setembre de 2007, 293 anys desprès de l’ocupació de Barcelona per les tropes castellanes de Felip V, el nostre país, encara viu immers en un mar de desconeixement, confusió, opressió i llibertats denegades. 293 anys desprès Catalunya encara no pot caminar per si sola, 293 anys desprès, els catalans i catalanes encara hem de reivindicar aquest dret de tots els pobles a viure una vida lliure i digna.
Amb tot, i per a dolor dels qui encara creuen en una Espanya única i indivisible, sabem qui som, d’on venim i que volem, per tant, res podrà aturar les nostres ganes de ser lliures, de viure en una societat pacífica, estable i dialogant, que és el que més desitgem, que ningú ens enganyi, pau, estabilitat i diàleg, és el que volem, que de fet, és tot allò que Espanya no ens ha donat; ni pau, ni estabilitat, ni diàleg.
Demanem doncs, i sense cap vergonya, la independència total i absoluta dels pobles que conformem els Països Catalans, i des d’aquí, al Principat, fem reconeixement als 300 anys de la batalla d’Almansa, perquè com molt bé diu el refrany, “quan el mal ve d’Almansa, en raó a tots agafa”
La llibertat del nostre país ens permetrà recuperar la dignitat nacional de tantes vides humanes que han caigut per defensar-la, però és més, la llibertat del nostre país suposa moltes altres coses d’interès general; com la supressió del greu dèficit fiscal de Catalunya, tindre reconeixement, i per tant els mateixos drets, en totes les institucions europees i mundials, poder decidir quines són les inversions necessàries per al nostre país, definir la nostra estratègia comercial, industrial i energètica, poder gaudir de ports i aeroports de primera, i un llarg i esperançador etcètera que actualment ens manca.
Enguany, a més, volem fer un reconeixement especial en aquesta diada, a un lluitador fidel per la causa, que durant anys i anys ha omplert de coneixement i il·lusió a republicans, i no republicans, d’Ulldecona. Ignasi, que fins a l’últim moment entonava els segadors, himne de la nostre nació, d’ell ens queda el record, però molt més que això, la il·lusió, i les ganes de treballar per una Catalunya Lliure.
I per acabar, i fent ús d’un vell refrant, recordeu: “no ploreu per una terra que lluita, lluiteu per una terra que plora”
Visca la Terra!
Visca Catalunya Lliure!
Una nació sense estat, ocupada amb el més cruels dels setges per aquells qui no respecten la vida humana, les seves llibertats, ni les individuals ni les col·lectives, els silenciadors de les veus, els torturadors de la consciència, els assassins de la dignitat.
Avui, 11 de setembre de 2007, 293 anys desprès de l’ocupació de Barcelona per les tropes castellanes de Felip V, el nostre país, encara viu immers en un mar de desconeixement, confusió, opressió i llibertats denegades. 293 anys desprès Catalunya encara no pot caminar per si sola, 293 anys desprès, els catalans i catalanes encara hem de reivindicar aquest dret de tots els pobles a viure una vida lliure i digna.
Amb tot, i per a dolor dels qui encara creuen en una Espanya única i indivisible, sabem qui som, d’on venim i que volem, per tant, res podrà aturar les nostres ganes de ser lliures, de viure en una societat pacífica, estable i dialogant, que és el que més desitgem, que ningú ens enganyi, pau, estabilitat i diàleg, és el que volem, que de fet, és tot allò que Espanya no ens ha donat; ni pau, ni estabilitat, ni diàleg.
Demanem doncs, i sense cap vergonya, la independència total i absoluta dels pobles que conformem els Països Catalans, i des d’aquí, al Principat, fem reconeixement als 300 anys de la batalla d’Almansa, perquè com molt bé diu el refrany, “quan el mal ve d’Almansa, en raó a tots agafa”
La llibertat del nostre país ens permetrà recuperar la dignitat nacional de tantes vides humanes que han caigut per defensar-la, però és més, la llibertat del nostre país suposa moltes altres coses d’interès general; com la supressió del greu dèficit fiscal de Catalunya, tindre reconeixement, i per tant els mateixos drets, en totes les institucions europees i mundials, poder decidir quines són les inversions necessàries per al nostre país, definir la nostra estratègia comercial, industrial i energètica, poder gaudir de ports i aeroports de primera, i un llarg i esperançador etcètera que actualment ens manca.
Enguany, a més, volem fer un reconeixement especial en aquesta diada, a un lluitador fidel per la causa, que durant anys i anys ha omplert de coneixement i il·lusió a republicans, i no republicans, d’Ulldecona. Ignasi, que fins a l’últim moment entonava els segadors, himne de la nostre nació, d’ell ens queda el record, però molt més que això, la il·lusió, i les ganes de treballar per una Catalunya Lliure.
I per acabar, i fent ús d’un vell refrant, recordeu: “no ploreu per una terra que lluita, lluiteu per una terra que plora”
Visca la Terra!
Visca Catalunya Lliure!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada