Aquest dilluns es reprèn l'activitat política normal, amb un Ple Ordinari a l'Ajuntament d'Ulldecona. En aquest ple, esquerra, introdueix una moció de l'estelada, aprofitant la proximitat de la diada nacional, que tot seguit adjuntem.
La moció, entre d'altres coses, pretén homenatjar la bandera estelada com a símbol de llibertat, i també demana que onegi sola el dia 11 de setembre, diada nacional de Catalunya.
Arriba el final d'agost, i amb ells la traca final de l'estiu; les Festes Majors d'Ulldecona. Del 22 al 31 d'agost, per gaudir, del ball, la carpa jove, ball de mantons, i moltes altres esntitats, que podeu consultar a la Web de l'Ajuntament
Bones Festes a tothom!
Ja n'estic fart!! No em va molestar gens ni mica la celebració espanyola de l'èxit de la seua selecció a l'Eurocopa de futbol, i no ho va fer perquè me la vaig estalviar no consumint televisions amb seu a Madrid. No ho recordo massa, però em sembla que TV3 va fer un seguiment prou normal, es va poder suportar.
Però sembla que la pressió continua va donant els seus fruits, els comentaris sobre crostes nacionalistes van calant i la gent es va traient les caretes i el que era la televisió nacional de Catalunya s'ha transformat en una delegació d'una televisió espanyola, amb un referent nacional clar (Espanya) i amb l'única diferència de la llengua (i mal parlada) respecte els canals estatals.
Ahir era el 4rt dia de jocs i va ser l'últim en que miraré les notícies a TVE3 o les escoltaré a Catalunya Ràdio. Jo entenc que si guanya Rafa Nadal se n'alegrin i ho destaquin, que comentin els resultats de les seleccions espanyoles de futbol i bàsquet perquè hi participen esportistes catalans (encara que no n'exerceixin) i són esports que apareixen cada dia, però no puc aguantar que em diguin que un noi de La Rioja ha estat eliminat a la primera ronda de natació, que una noia de Cuenca ha perdut als setzens de final de judo o que una tiradora madrilenya s'ha lesionat al segon assalt d'esgrima.
No m'importen gens els seus resultats i si m'importessin els aniria a buscar a les televisions espanyoles que és on han d'estar. Jo prefereixo saber que ha fet el millor gimnasta del món o la millor nadadora del món, m'agrada l'esport, sóc català i espero que la meua televisió tingui els mateixos referents que jo, mentre TV3 no els tingui no ho serà.
De veritat que el bombardeig d'espanyolitat és fortíssim i està entrant a les nostres cases sense que en siguem conscients, partint en mil pedaços un imaginari col·lectiu que més o menys s'havia aconseguit construir. Des d'internet fa temps que es denuncia la pèrdua de catalanitat de TV3, sobretot per la no utilització de programari en català i menystenyiment de la gran presència del català a la xarxa, arribant a l'extrem d'entrevistar a 3 blocaires per parlar de la Blocosfera i escollir-los tots amb bloc en castellà.
No ho podem permetre, costa molt aconseguir recuperar terreny quan t'enfrontes al poder d'un estat i no estem per anar regalant el que ens ha costat tant de recuperar.
Aquest cap de setmana es va celebrar a Amposta, el 5è Congrés Regional de l’Ebre, en el qual es va ratificar la única candidatura presentada, encapçalada per Gervasi Aspa.
En aquesta ocasió el canvi generacional de la nova executiva ha donat pas a la incorporació de Josep Rodrigo, regidor de l’Ajuntament d’Ulldecona, a formar-ne part, al capdavant de la secretaria d’Imatge.
Aquests son els altres membres de l’executiva que es posarà en funcionament aquest mateix mes de juliol, per començar a treballar amb els objectius proposats en aquest congrés.
Gervasi Aspa (Deltebre), President
Pere Muñoz (Flix), vicepresident i Secretaria Parlamentària
Lluís Salvadó (la Ràpita), Secretaria d’Organització
Jordi Gaseni (l’Ametlla de Mar), Secretari de Política Municipal
Jesús Auré (Amposta), Secretaria d’Acció Política
Sònia Tomàs (Amposta), Secretaria de Finances
Josep Rodrigo (Ulldecona), Secretaria d’Imatge
Mireia Consarnau (Tortosa), Secretaria de Comunicació
Montse Viña (Móra la Nova), Secretaria de la Dona
Ruben Alegria (Xerta), Secretaria de Formació
Josep Gil (Alcanar), vocal
Rebeca Maymi (l’Aldea), vocal
Josep Llop (Corbera d’Ebre), vocal
Xavier Liviano (Móra d’Ebre), vocal
Es pot dir més alt, però no més clar. Ahir el president Montilla deia que si hi havia prou aigua es podia repensar el transvassament (quines ganes tenen de fer obres aquesta gent, ara el volen repensar, fer anar la canonada fins la dessaladora de Cunit o alguna història similar, amb el fàcil que seria dir que no es farà i punt).
Doncs bé, avui mateix a Vilaweb es demostra amb xifres que hi ha prou aigua per arribar a la primavera que bé, que era el termini que fixava el Decret. No cal marejar més la perdiu, rectifiqueu TOTS i posem seny d'una vegada.
Això sí, aquí baix continuem sentint certa desafecció i estem tips de tants centralismes. Posem les TTEE al mapa i construïm d'una vegada un PAÍS com cal.
De tots és coneguda la tendència política del conductor del programa nocturn de Catalunya Ràdio, Joan Barril, que escriu regularment al Periódico i de quan en quan ens obsequia amb reflexions molt interessants (comentades aquí).
Això no hauria de ser un problema per si mateix, la ràdio i televisió públiques han de ser plurals i hem d'acceptar que hi hagi gent de totes bandes, encara que alguns podrien tallar-se una mica en els seus massatges (com na Júlia Otero).
Ahir per la nit, el simpàtic Barril va parlar sobre la desafortunada actuació dels membres del Govern d'Entesa en tot el tema de la sequera i, mentre anàvem sentit declaracions dels polítics (sobretot d'ICV i ERC) podíem escoltar musiqueta de circ. Està clar que la professió dels pallassos es tant respectable com qualsevol altra, però era evident la intenció del muntatge (podeu trobar el tall al programa de dimarts 27/05 sobre els 16'40").
Quan ho vaig sentir ahir de seguida vaig pensar en Manuel Mas, diputat socialista que va mostrar tota la seua ira pel fet de veure la cara de Zapatero mentre s'estava fent una entrevista al MH Jose Montilla. Si allò li va servir per demanar el cap de na Mònica Terribas jo m'imaginava que avui demanaria immediatament el de Barril, però crec que això no passarà. Ara dec ser jo qui veu fantasmes però si en lloc de sentir les paraules del conseller Baltasar i Joan Ridao haguéssim sentit les de membres del PSC la música hagués estat diferent.
No m'agraden aquestes actituds i espero que la nova direcció que surti del procés congressual que estem vivint a ERC sigui prou forta i valenta per no deixar-se trepitjar més, agafi el timó i treballi per portar-nos d'una vegada per totes a la Independència. Una vegada siguem independents, ja podrem posar música de circ, d'atraccions de fireta o del que li agradi al periodista de torn.
Després de gairebé tres segles d'ombra, sembla que estem començant a veure la llum. Encara és un petit raig, una suau claror, però poc a poc va creixent i si caminem junts i amb decisió cap a ella per fi trobarem la sortida.
Aquesta setmana s'han publicat els resultats d'un estudi de la UOC que revela que la majoria social prefereix que les administracions catalanes recaptin tots els impostos i que votaria a favor en un referèndum per la independència. Els dependentistes són minoria i si som capaços d'explicar els beneficis, en tots els nivells, que generaria la independència, ben aviat seran residuals.
Dintre de la xarxa sobiranista es respira més optimisme de l'habitual (res a veure amb la Catalunya Optimista) i com a exemple ús poso un enllaç al bloc de Xavier Mir, concretament a un apunt del qual enganxo un parell de paràgrafs que van en la línia del que he exposat abans:
El proper 9 de juny farà dos mesos que Zapatero va tornar a fer una promesa (li costa molt poc fer-les però mol més complir-les): publicar les balances fiscals abans de dos mesos. La qüestió no és el finançament. Dos mesos més i ens plantem al 9 d'agost, i Solbes ja comença a preparar-nos perquè ens ho prenguem amb calma. Més calma. Sempre més calma. La qüestió no és la sentència del TC, que segurament serà prou interpretativa per evitar una estrebada i una crisi institucional que no convé a l'Estat perquè podria accelerar el procés de secessió. Totes aquestes qüestions acabaran saltant de l'agenda per a o per b, com al seu dia va passar a la història l'aprovació d'un nou Estatut que era l'únic entrebanc abans d'albirar la darrera opció. Efectivament, la qüestió política de fons, la que s'intenta continuar amagant però cada dia es fa més difícil, és la sobirania.Vinga, a treballar pel país que aviat podrem recollir els fruits.
“Qui diu que els somnis no es fan realitat?” M'ha agradat molt llegir això i fins m'he emocionat una mica perquè segurament és simptomàtic del moment històric que estem vivint els qui volem que aquest país tingui un estat propi i que hem vist lluitar els altres per aquest mateix motiu durant generacions. Ja no és un somni. Ara és un projecte. Ho és en el sentit d'herència cultural, i sempre ha estat així; però ara, a més, ho és en el sentit estrictament polític. Alerta de no caure en el parany de frases com “seria molt bonic però com a molt ho veuran els nostres néts”. Hi ha projecte i és l'hora de considerar-lo fredament. Que no ens passi com aquell que s'ha acostumat a estar lligat i quan l'alliberen creu que hi ha trampa, que és mentida. Tinguem el cap fred i bastim el projecte. Em sento privilegiat de pertànyer a la generació que finalment, després de tres segles, aconseguirà que aquest país recuperi la sobirania començant pel Principat. I crec que aquest és un projecte de país tan engrescador que per força ha de generar simpaties entre persones que fins ara s'han sentit tan catalanes com espanyoles o fins i tot més espanyoles que catalanes. És molt més engrescador construir un estat nou que no pas aferrar-se a la sacrosanta unitat d'un altre que s'ha mantingut a força de dictadures. Visca la democràcia i visca la ciutadania que se sent mestressa del seu futur polític.
Entrades
Comentaris
